Número 72 - Abril 2022
🔴 Estrenem el número d'abril d'🆎!
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista al professor Carles Buenacasa, amb qui hem tingut el plaer de conversar al voltant de la religiositat de l'emperador romà Constantí I el Gran (324-337) i la seva aproximació al cristianisme.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-72-abril-2022/
Us detallem els continguts:
Reciclant el patrimoni: espoli, reinterpretació i conservació de l'Antiguitat a l'Europa medieval (Article 1 - Autora: Marta Huete)
En època medieval, l’espoli d’edificis antics d’època imperial, així com el tràfic de marbres i altres materials de prestigi a través del Mediterrani, seria una constant. Més de cinc-cents anys després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, es pot veure perfectament com moltes peces d’aquella època -entre les quals destaquen, sobretot, joies i altres pedres precioses- serien reaprofitades, reinterpretades i reconvertides en clau cristiana, des d’una mirada completament diferent.
La davallada de l'imperi espanyol: factors clau per entendre la crisi de 1640 (Article 2 - Autora: Montserrat Zamorano)
Tots els estats nacionals que es van forjar a partir del segle XIX, molts dels quals encara romanen intactes avui dia, es van arbitrar gràcies a la gran varietat de monarquies de l’Edat Moderna. Malgrat tot, l’ascens de la Monarquia Hispànica a les potències mundials, hegemònica sobretot durant el segle XVI, fou del tot breu, ja que la diversitat i la dispersió territorial de la qual constava l’Imperi Espanyol plantejava seriosos obstacles per a la prosperitat d’aquest vast territori.
La irrupció del maoisme a occident (I): el Maig del 68 i la violència revolucionària (Article 3 - Autor: Carles Caballero)
La dècada dels seixanta generà un context procliu al sorgiment d'organitzacions armades arreu del món, que iniciaren diversos fenòmens revolucionaris. El present article té per objectiu discernir-ne les seves causes i analitzar les conjuntures sota les quals es van gestar.
El "Devocionario Militar" de Remigio Vilariño (Article 4 - Autora: Margalida Roig)
La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.
"Crec que l'emperador Constantí va veure en Crist una altra de les moltes facetes del culte solar que ell practicava" (Entrevista - Autor: Oriol Guinart)
La denominada svolta constantiniana ha constituït un episodi recurrent que ha sigut interpretat i ampliat fins als nostres dies a través de monografies i síntesis escrites per competents i prestigiosos erudits. Les actuacions de Constantí I, emperador de Roma entre els anys 324-227, estan orgànicament vinculades a la seva època i en el desenvolupament dels esdeveniments que tingueren lloc. Als historiadors els ha interessat en especial la part pública, revestint, en canvi, un interès molt menor a la seva evolució personal. Dins del pluralisme confessional vigent a partir de l’Edicte de Tolerància, promulgat, encara en vida de Dioclecià, per Galeri el 30 d’abril del 311, Constantí va buscar el suport dels Christiani, en aquells moments nombrosos tot i haver patit les mesures repressives dels tetrarques. Però l’emperador no va rebre el bateig fins poc abans de morir, desconeixent, nosaltres, si va passar pel catecumenat regular, quelcom poc probable. En qualsevol dels casos, va morir sent Pontífex Maximus, el gran sacerdot pagà i el garant de les veneracions clàssiques. En contra de la versió dels apologetes cristians, també va mantenir sempre el culte imperial, tot i que sembla que gradualment va anar rebutjant els sacrificis. Podria considerar-se, llavors, christianus a un Pontífex Maximus? Ens trobem amb el Dr. Carles Buenacasa per conversar sobre una de les figures més transcendents de l’Antiguitat Tardana.
Reciclant el patrimoni: espoli, reinterpretació i conservació de l'Antiguitat a l'Europa medieval (Article 1 - Autora: Marta Huete)
En època medieval, l’espoli d’edificis antics d’època imperial, així com el tràfic de marbres i altres materials de prestigi a través del Mediterrani, seria una constant. Més de cinc-cents anys després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, es pot veure perfectament com moltes peces d’aquella època -entre les quals destaquen, sobretot, joies i altres pedres precioses- serien reaprofitades, reinterpretades i reconvertides en clau cristiana, des d’una mirada completament diferent.
La davallada de l'imperi espanyol: factors clau per entendre la crisi de 1640 (Article 2 - Autora: Montserrat Zamorano)
Tots els estats nacionals que es van forjar a partir del segle XIX, molts dels quals encara romanen intactes avui dia, es van arbitrar gràcies a la gran varietat de monarquies de l’Edat Moderna. Malgrat tot, l’ascens de la Monarquia Hispànica a les potències mundials, hegemònica sobretot durant el segle XVI, fou del tot breu, ja que la diversitat i la dispersió territorial de la qual constava l’Imperi Espanyol plantejava seriosos obstacles per a la prosperitat d’aquest vast territori.
La irrupció del maoisme a occident (I): el Maig del 68 i la violència revolucionària (Article 3 - Autor: Carles Caballero)
La dècada dels seixanta generà un context procliu al sorgiment d'organitzacions armades arreu del món, que iniciaren diversos fenòmens revolucionaris. El present article té per objectiu discernir-ne les seves causes i analitzar les conjuntures sota les quals es van gestar.
El "Devocionario Militar" de Remigio Vilariño (Article 4 - Autora: Margalida Roig)
La vuitena edició del Devocionario Militar es publica en un context complex de la guerra civil, on hi ha lluites ideològiques pel control de la propaganda. De totes maneres, es fa una tirada d’un milió d’exemplars perquè els soldats que són al front, o no, tenguin al seu abast una guia de com practicar correctament la religió i els rituals catòlics tot i ser a la guerra. Segons Remigio Vilariño, ser bon militar és ser bon catòlic, defensar la pàtria i el cap de l’Estat, però per a fer ho mai s’ha d’anar en contra de la llei divina.
"Crec que l'emperador Constantí va veure en Crist una altra de les moltes facetes del culte solar que ell practicava" (Entrevista - Autor: Oriol Guinart)
La denominada svolta constantiniana ha constituït un episodi recurrent que ha sigut interpretat i ampliat fins als nostres dies a través de monografies i síntesis escrites per competents i prestigiosos erudits. Les actuacions de Constantí I, emperador de Roma entre els anys 324-227, estan orgànicament vinculades a la seva època i en el desenvolupament dels esdeveniments que tingueren lloc. Als historiadors els ha interessat en especial la part pública, revestint, en canvi, un interès molt menor a la seva evolució personal. Dins del pluralisme confessional vigent a partir de l’Edicte de Tolerància, promulgat, encara en vida de Dioclecià, per Galeri el 30 d’abril del 311, Constantí va buscar el suport dels Christiani, en aquells moments nombrosos tot i haver patit les mesures repressives dels tetrarques. Però l’emperador no va rebre el bateig fins poc abans de morir, desconeixent, nosaltres, si va passar pel catecumenat regular, quelcom poc probable. En qualsevol dels casos, va morir sent Pontífex Maximus, el gran sacerdot pagà i el garant de les veneracions clàssiques. En contra de la versió dels apologetes cristians, també va mantenir sempre el culte imperial, tot i que sembla que gradualment va anar rebutjant els sacrificis. Podria considerar-se, llavors, christianus a un Pontífex Maximus? Ens trobem amb el Dr. Carles Buenacasa per conversar sobre una de les figures més transcendents de l’Antiguitat Tardana.
Write a comment
Log in with your account or sign up to add your comment.