🔴 Estrenem el número de novembre d'🆎!

Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Laura de Castellet, amb qui hem parlat sobre el món sonor a la Catalunya d'època medieval i la seva feina en la divulgació músical.

👉  https://aboriginemag.com/quiosc/numero-78-novembre-2022/

Us detallem els continguts:

El silenci en la història, el cas de San Sabba (Article 1 - Autora: Lucía Aliagas)

La història dels camps de concentració nazis a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial continua estant invisbilitzada en l’espai públic. San Sabba és exemple: situat a Trieste, va ser l’únic camp que es podria considerar d’extermini que va estar a sol italià. Zona de pas pels presoners que acabaren a Auschwitz, va recollir a milers de partisans, jueus i membres de minories ètniques perseguides pel nazi-feixisme.

Etnoarqueologia: pastoralisme present i passat en espais de muntanya (Article 2 - Autor: Guillem Domingo-Ribas)

L'etnoarqueologia és un camp d'estudi que utilitza metodologia arqueològica per estudiar societats del present. Aquest article proporciona un estat de la qüestió de l'etnoarqueologia, des dels seus orígens fins al seu paper en l'arqueologia actual, focalitzant-se en l'estudi del pastoralisme del present i del passat en espais de muntanya. S'exemplifica tot amb els treballs realitzats a la Vall d'Alinyà (Alt Urgell).

Les bullangues de Barcelona (1835-1843) i la polisèmia rere el concepte de «revolta popular» (Article 3 - Autor: Pep Rueda)

L’article que segueix tracta d’establir, a través de l’estudi de les insurreccions populars, conegudes com a bullangues, succeïdes a Barcelona durant el període 1835-1843, l’existència de motius múltiples rere el concepte de «revolta popular». S’identifiquen, en la mobilització insurreccional popular, components de caràcter anticlerical, antifiscal i luddita, així com es vincula la protesta popular amb el progressisme radical català.

Economia militar a l’Antiga Grècia (Article 4 - Autor: Joan Estarellas)

L’economia i la guerra són uns factors caracteritzats per una elevada rellevància en qualsevol moment de la civilització. Grècia no era una excepció.

«Hi ha cops que la sonoritat medieval és percebuda com un error, com una sèrie de notes desafinades, però la realitat és ben diferent» - Entrevista a Laura de Castellet (Entrevista - Autor: Quim Solias)

Entrevista a Laura de Castellet per parlar de la sonoritat, la música i la divulgació d'aquests temes a la Catalunya medieval.