🔴 Estrenem el segon número de l'any d'🆎!

Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Jordi Cisa, amb qui hem conversat sobre el Carnaval de Reus i les noves manifestacions del carnestoltes, en forma de danses al·legòriques.

 👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-92-febrer-2024/

Us detallem els continguts:

«Per nosaltres és important posar un punt de picant a unes festes que sovint tendeixen, de forma preocupant, a l’homogeneïtzació» – Entrevista a Jordi Cisa (Autor: Adrià Guasch)

El centralisme imperat per Barcelona en l’àmbit de la història de Catalunya ens ha portat a eludir altres territoris de gran importància com és Lleida, especialment durant l’edat mitjana. És per aquest motiu que ens hem assegut amb Joan Busqueta, doctor i especialista en història medieval de Lleida, perquè ens expliqui la rellevància que tingué la capital de ponent durant el transcurs d’aquest vast període de temps, posant especial èmfasi en la seva universitat.

 
"L’experiència cinematogràfica a Barcelona, els primers anys del setè art a la ciutat comtal"  – (Article 1- Autor: Joffre Alejandro Mejía)

El present article pretén reflexionar sobre els primers anys del cinema a Barcelona, atorgant especial atenció a l’evolució de l’exhibició. Es partirà de les vies d’introducció del cinema l’any 1895, veient el pas de les barraques i primeres projeccions, a les a les sales permanents d'exhibició. Tot plegat, veurem com el parc de sales es va estendre exponencialment al voltant de diferents nuclis de la ciutat, arribant a superar el centenar de sales. A més, es tindran en consideració les dificultats que va tenir el cinema amb la introducció del sonor, alhora que es convertia en víctima d’una campanya de desprestigi. Finalitzarem amb una reflexió sobre què queda dels vestigis del setè art a la ciutat. 

 

 
"Maquiavel, l’historiador rere el polític" – (Article 2 - Autor: Martí Sangés)

Maquiavel historiador, una faceta menys coneguda del cèlebre pensador florentí. Situant-lo dins de la tradició historiogràfica humanista i comparant-lo amb el gran historiador de l’època, Guicciardini, esbossarem els punts principals de la seva obra historiogràfica i del seu pensament històric. Si, per una banda, Maquiavel ens apareix com un seguidor dels cànons humanistes, per l’altra trobem un autor que planteja un nou apropament a la història, per adaptar-la i posar-la al servei dels seus lúcids i potents plantejaments polítics, sorgits per tal de remeiar la greu crisi política amb què s’obre l’època moderna a Itàlia. 

 
"Els orígens medievals de Catalunya"  – (Article 3 - Autor: Antoni Virgili)
 

L’article és una síntesi de la configuració del que avui és el territori de Catalunya i pretén posar en relleu la seva realitat com a subjecte històric. Els processos i els components de la seva formació se situen a l’època medieval. Catalunya es constitueix a les perifèries de l’imperi carolingi i al-Àndalus, i s’expliquen les dinàmiques internes que hi van tenir lloc: la delimitació de l’espai, l’emergència de les dinasties dirigents autòctones, la constitució de la societat que l’ocupava, la llengua comuna emprada pels seus membres, i els processos de conquesta i colonització. 

 
 
"Com fer genealogia: recursos, eines i tècniques (I)" – (Article 4 - Autor: Aleix Rovira)

Fer genealogia és una afició que gràcies a la informatització moderna cada cop resulta més accessible i popular. Tanmateix, quan hom comença a fer recerca sobre els seus avantpassats o els d’altri, és fàcil no saber per on començar o per on continuar més enllà de la memòria oral i la documentació familiar. Aquest article i la seva segona part volen servir de guia per a aquells que s’endinsen per primera vegada en el món de l’estudi dels avantpassats.