Número 73 - Maig 2022
🔴 Estrenem el número de maig d'🆎!
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Enric H. March, Pablo Pérez i Jordi Rabassa, amb qui hem tingut el plaer de conversar sobre el mite i l'oci al Paral·lel de Barcelona.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-73-maig-2022/
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Enric H. March, Pablo Pérez i Jordi Rabassa, amb qui hem tingut el plaer de conversar sobre el mite i l'oci al Paral·lel de Barcelona.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-73-maig-2022/
Us detallem els continguts:
La paleografia, o com mirar cara a cara les fonts escrites del passat (Article 1 - Autora: Núria Preixens Vidal)
Com diu la mateixa paraula, la paleografia és la ciència que estudia les escriptures antigues. Per això analitza la història de l’escriptura, les seves fases i les característiques pròpies de cada moment, l’instrument escrit tant pels seus caràcters interns com externs, així com el context social i cultural en què va ser produït, per tal de conèixer en el sentit més ampli què diu un document.
Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República (Article 2 - Autor: José Tébar)
Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.
L'origen de la metal·lúrgia a la península Ibèrica (Article 3 - Autor: Alex Vallespí)
La Metal·lúrgia va suposar un abans i un després en tots aquells grups socials que la van començar a practicar. Aquesta nova tècnica (i els nous productes als quals donava accés) van canviar tots els paradigmes que fins a aquell moment es coneixien, des de les relacions socials d'estatus fins a exercir les seves activitats econòmiques amb molta més fluïdesa. La nota dissonant està en el fet que no hi ha un consens ni en com va arribar ni que va suposar a la península Ibèrica. En aquest escrit s'intentarà, a través de l'exposició de diversos estudis, esclarir una mica aquesta qüestió.
Patrimoni i memòria a les Terres de l'Ebre (Article 4 - Autora: Lorena Maeso)
Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.
Mite i oci en el marge oblidat del Paral·lel - Entrevisa a Enric H. March, Pablo Perez i Jordi Rabassa (Entrevista - Autor: Marc Geli)
A finals del segle XIX, l’avinguda del Paral·lel (oficialment, l’avinguda del Marqués del Duero, i, més endavant, avinguda de Francesc Layret), o “Paralelu”, com li deien els barcelonins, era l’epicentre de la Ciutat Comtal, un fet que va anar accentuant-se a mesura que aquesta s’endinsava en el segle XX, fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i l’arribada de la dictadura franquista (1936/9-75). Qualificar el Paral·lel com a l’epicentre de la capital catalana no és una exageració. Allà, en els seus nombrosos cafès, s’hi reunien sindicalistes, mentre a la taula del costat, agents de policia els espiaven (provocant les burles dels primers). Al mateix temps, desenes de teatres, barraques, cabarets, cafès de cambreres, acadèmies de música, quioscos de begudes, tavernes, bars, cinematògrafs, etc. oferien una varietat sense fi d’espectacles un món de diversió sense fre que també tenia les seves ombres: prostitució, tràfic de drogues, delinqüència, etc.
Poc en queda ja, del record dels espectacles cosmopolites que van aterrar a la ciutat gràcies a l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-18), en una Barcelona neutral i cada vegada està menys arrelada entre les noves generacions la importància pretèrita cabdal d’aquest espai. Però els historiadors som gent tossuda i desitgem rescatar el passat per entendre el present i fer-ho saber a tothom (entre altres coses); així que vam decidir parlar amb dues persones que coneixen la importància d’aquest lloc perquè ens ajudessin en la nostra tasca: l’Enric H. March (1959), qui fa poc ha publicat un llibre sobre els espectacles de barraques i ambulants a la vila barcelonina (on el Paral·lel jugaria un paper important): Barcelona Freak show (Edicions Viena i Ajuntament de Barcelona, 2021); i en Jordi Rabassa (1974), historiador i regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Els acompanya en Pablo Perez (1986), membre del projecte Arnau Itinerant, el qual pretén recuperar l’antic Teatre Arnau, l’edifici i el seu ús per als seus veïns i veïnes. Parlem de la història, clar, però xerrar sobre el Paral·lel és fer-ho també sobre la memòria històrica i el present...
La paleografia, o com mirar cara a cara les fonts escrites del passat (Article 1 - Autora: Núria Preixens Vidal)
Com diu la mateixa paraula, la paleografia és la ciència que estudia les escriptures antigues. Per això analitza la història de l’escriptura, les seves fases i les característiques pròpies de cada moment, l’instrument escrit tant pels seus caràcters interns com externs, així com el context social i cultural en què va ser produït, per tal de conèixer en el sentit més ampli què diu un document.
Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República (Article 2 - Autor: José Tébar)
Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.
L'origen de la metal·lúrgia a la península Ibèrica (Article 3 - Autor: Alex Vallespí)
La Metal·lúrgia va suposar un abans i un després en tots aquells grups socials que la van començar a practicar. Aquesta nova tècnica (i els nous productes als quals donava accés) van canviar tots els paradigmes que fins a aquell moment es coneixien, des de les relacions socials d'estatus fins a exercir les seves activitats econòmiques amb molta més fluïdesa. La nota dissonant està en el fet que no hi ha un consens ni en com va arribar ni que va suposar a la península Ibèrica. En aquest escrit s'intentarà, a través de l'exposició de diversos estudis, esclarir una mica aquesta qüestió.
Patrimoni i memòria a les Terres de l'Ebre (Article 4 - Autora: Lorena Maeso)
Els espais de memòria a les Terres de l'Ebre representen un dels símbols més coneguts del patrimoni de memòria a Catalunya. Com tants d'altres repartits al llarg del nostre territori són exemples d'una geografia marcada pel passat de la Guerra Civil. La construcció del que anomenem patrimoni de memòria i el lligam amb el passat històric ens porta a plantejar-nos reptes presents per la importància d'aquesta tipologia de patrimoni dins de la nostra societat avui en dia.
Mite i oci en el marge oblidat del Paral·lel - Entrevisa a Enric H. March, Pablo Perez i Jordi Rabassa (Entrevista - Autor: Marc Geli)
A finals del segle XIX, l’avinguda del Paral·lel (oficialment, l’avinguda del Marqués del Duero, i, més endavant, avinguda de Francesc Layret), o “Paralelu”, com li deien els barcelonins, era l’epicentre de la Ciutat Comtal, un fet que va anar accentuant-se a mesura que aquesta s’endinsava en el segle XX, fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i l’arribada de la dictadura franquista (1936/9-75). Qualificar el Paral·lel com a l’epicentre de la capital catalana no és una exageració. Allà, en els seus nombrosos cafès, s’hi reunien sindicalistes, mentre a la taula del costat, agents de policia els espiaven (provocant les burles dels primers). Al mateix temps, desenes de teatres, barraques, cabarets, cafès de cambreres, acadèmies de música, quioscos de begudes, tavernes, bars, cinematògrafs, etc. oferien una varietat sense fi d’espectacles un món de diversió sense fre que també tenia les seves ombres: prostitució, tràfic de drogues, delinqüència, etc.
Poc en queda ja, del record dels espectacles cosmopolites que van aterrar a la ciutat gràcies a l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-18), en una Barcelona neutral i cada vegada està menys arrelada entre les noves generacions la importància pretèrita cabdal d’aquest espai. Però els historiadors som gent tossuda i desitgem rescatar el passat per entendre el present i fer-ho saber a tothom (entre altres coses); així que vam decidir parlar amb dues persones que coneixen la importància d’aquest lloc perquè ens ajudessin en la nostra tasca: l’Enric H. March (1959), qui fa poc ha publicat un llibre sobre els espectacles de barraques i ambulants a la vila barcelonina (on el Paral·lel jugaria un paper important): Barcelona Freak show (Edicions Viena i Ajuntament de Barcelona, 2021); i en Jordi Rabassa (1974), historiador i regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Els acompanya en Pablo Perez (1986), membre del projecte Arnau Itinerant, el qual pretén recuperar l’antic Teatre Arnau, l’edifici i el seu ús per als seus veïns i veïnes. Parlem de la història, clar, però xerrar sobre el Paral·lel és fer-ho també sobre la memòria històrica i el present...
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.