-
24
Mecenas
Número 83 - Abril 2023
🔴 Estrenem el número d'abril d'🆎!
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa Anoia Patrimoni, amb qui hem parlat sobre els castells de frontera durant els segles IX i XI i el projecte turístic que va sorgir arran d'aquests
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-83-abril-2023/
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa Anoia Patrimoni, amb qui hem parlat sobre els castells de frontera durant els segles IX i XI i el projecte turístic que va sorgir arran d'aquests
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-83-abril-2023/
Us detallem els continguts:
«Quan ens referim a castells, del que estem parlant no és d’una gran estructura de fortificació amb torres, portes, muralles senyors armats i cocodrils al fossar» – Entrevista a Daniel Gonzàlez
Ens hem reunit amb Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa "Anoia Patrimoni", per conversar sobre el seu projecte patrimonial i la relació d'aquest amb els castells de la comarca. A més, en aquesta entrevista analitzem quin paper van tenir les fortificacions en el procés d'expansió de la frontera cristiana durant els segles IX-XI.
La llei de “vagos y maleantes”: una llei republicana en mans del franquisme (Article 1 - Autor: David Vicente)
En el primer article del número, David Vicente ens ha parlat de la llei de “vagos y maleantes”, la qual va ser aprovada durant el bienni reformista (1931-1933) de la Segona República espanyola (1931-1936) i aplicada fins al 1970, esdevenint una de les poques lleis republicanes que sortí airosa de la depuració franquista. L'ambigüitat del text, el qual tipificava com a “perilloses” determinades conductes que fins al moment escapaven del control de l’Estat, va ser aprofitada pel règim franquista per reprimir als més dèbils. Ho va fer desplegant un robust sistema coercitiu, el qual va operar en un context de misèria marcat per la repressió política i social.
«Quan ens referim a castells, del que estem parlant no és d’una gran estructura de fortificació amb torres, portes, muralles senyors armats i cocodrils al fossar» – Entrevista a Daniel Gonzàlez
Ens hem reunit amb Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa "Anoia Patrimoni", per conversar sobre el seu projecte patrimonial i la relació d'aquest amb els castells de la comarca. A més, en aquesta entrevista analitzem quin paper van tenir les fortificacions en el procés d'expansió de la frontera cristiana durant els segles IX-XI.
La llei de “vagos y maleantes”: una llei republicana en mans del franquisme (Article 1 - Autor: David Vicente)
En el primer article del número, David Vicente ens ha parlat de la llei de “vagos y maleantes”, la qual va ser aprovada durant el bienni reformista (1931-1933) de la Segona República espanyola (1931-1936) i aplicada fins al 1970, esdevenint una de les poques lleis republicanes que sortí airosa de la depuració franquista. L'ambigüitat del text, el qual tipificava com a “perilloses” determinades conductes que fins al moment escapaven del control de l’Estat, va ser aprofitada pel règim franquista per reprimir als més dèbils. Ho va fer desplegant un robust sistema coercitiu, el qual va operar en un context de misèria marcat per la repressió política i social.
El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta (Article 2 - Autor: David Panadès)
En el segon article del número, David Panadès ha analitzat la convulsa dècada de 1930, on la Confederació Nacional del Treball (CNT) va viure una autèntica confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. "Trentistes" i "faistes" van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar, per part d’un grup reduït de militants, en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT.
Valinor i el Tír na nÓg: de les terres infinites a les de la joventut (Article 3 - Autor: Noèlia Ramos)
En el tercer article del número, Noèlia Ramos ens ha relatat, a través del seu estudi sobre Valinor i el Tir na nÓg, com J.R.R. Tolkien, autor del Senyor dels Anells, estableix diversos paral·lelismes entre la seva obra i el folklore de diferents orígens com el celta, la mitologia nòrdica i la mitologia germànica. Un dels punts clau és una idea del més enllà amb nombrosos punts en comú amb el Tír na nÓg, així com les semblances entre els seus elfs i els Tuatha Dé Danaan, personatges que no només comparteixen trets físics sinó també punts en comú en les seves històries d’origen.
La dependència socioeconòmica de Batàvia: els comerciants xinesos en les Índies Orientals Neerlandeses del segle XVII (Article 4 - Autor: Freek Loves)
En el quart i últim article del número, Freek Loves esmena breument les relacions socioeconòmiques entre Batàvia, capital i principal magatzem de les Índies Orientals Neerlandeses, i els agents comercials xinesos durant el segle XVII. En fer-ho, pretén presentar al lector una visió cronològica de l'evolució de les relacions comercials xineses-holandeses i subratllar la importància de cooperació entre els neerlandesos i dels mercaders privats xinesos per a la prosperitat de l'imperi colonial al Sud-est Asiàtic.
En el tercer article del número, Noèlia Ramos ens ha relatat, a través del seu estudi sobre Valinor i el Tir na nÓg, com J.R.R. Tolkien, autor del Senyor dels Anells, estableix diversos paral·lelismes entre la seva obra i el folklore de diferents orígens com el celta, la mitologia nòrdica i la mitologia germànica. Un dels punts clau és una idea del més enllà amb nombrosos punts en comú amb el Tír na nÓg, així com les semblances entre els seus elfs i els Tuatha Dé Danaan, personatges que no només comparteixen trets físics sinó també punts en comú en les seves històries d’origen.
La dependència socioeconòmica de Batàvia: els comerciants xinesos en les Índies Orientals Neerlandeses del segle XVII (Article 4 - Autor: Freek Loves)
En el quart i últim article del número, Freek Loves esmena breument les relacions socioeconòmiques entre Batàvia, capital i principal magatzem de les Índies Orientals Neerlandeses, i els agents comercials xinesos durant el segle XVII. En fer-ho, pretén presentar al lector una visió cronològica de l'evolució de les relacions comercials xineses-holandeses i subratllar la importància de cooperació entre els neerlandesos i dels mercaders privats xinesos per a la prosperitat de l'imperi colonial al Sud-est Asiàtic.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.