🔴 Estrenem el número de maig d'🆎!

 Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista del mes de maig a Ignasi Garcés, amb qui hem conversat sobre el regnat de Filip II de Macedònia (356 - 336 aC), pare d'Alexandre el Gran 👑

👉  https://aboriginemag.com/quiosc/numero-84-maig-2023/

Us detallem els continguts:

«Primer calia recosir un reialme perifèric en crisi i portar-lo a l’hegemonia del complicat món Egeu. Filip II de Macedònia no és un simple pròleg d’Alexandre, té la seva pròpia Història; però la gesta la recollí el fill» – Entrevista a Ignasi Garcés (Autor: Oriol Guinart)

Hom acostuma a conèixer les aventures i batalles d’Alexandre el Gran, qui va recórrer milers de quilòmetres al llarg del vast Imperi Persa tot superant adversitats inimaginables i vivint situacions similars a les dels seus herois. Tanmateix, Filip II, el seu pare, ha quedat relegat a un segon pla tot i la seva transcendental obra política, religiosa, econòmica i militar. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb l’Ignasi Garcés sobre el seu regnat, tot intentant recordar, i en certa manera fer justícia, la vida d’un home que, a dir veritat, va establir els fonaments del que anys després serà el gran Imperi Macedoni.

L’Antropocè. I si l’escalfament global hagués començat al Neolític? (Article 1 - Autor: Joan Esbrí)

En el primer article del número, Joan Esbri ens parla que, en el tombant del segon mil·lenni, dos científics encunyaren el terme Antropocè per a designar un període geològic que començaria en la Revolució industrial i en el qual ens trobaríem, caracteritzat per la magnitud de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient; destacablement l’escalfament global per acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tanmateix, troballes i simulacions més recents indiquen que la desforestació des que s’introduí l’agricultura en el Neolític ja hauria contribuït a canviar el clima.

El consum de plantes i la gestió dels recursos vegetals dels grups prehistòrics a les Coves del Fem (Article 2 - Autora: Blanca Garay)

En el segon article del número, Blanca Garay analitza com els grups humans prehistòrics utilitzaven recursos vegetals amb diferents finalitats. En el present article es detallen les restes materials vegetals que han perdurat en el jaciment arqueològic de les Coves del Fem (Alt Priorat, Tarragona), on trobem evidències tant de les espècies que es feien servir com del seu aprofitament.
 

Liberalisme en trànsit: el naixement de la Segona República Espanyola (Article 3 - Autor: Santi Fonfria)

En el tercer article del número, Santi Fonfría ens explica que la imatge que tenim de la Segona República Espanyola és la d’un procés històric deslligat del seu passat. L’impuls reformista, però sobretot el desenllaç tràgic del 1939, han condicionat en bona part la visió que tenim del període republicà. Ens centrarem en els seus orígens, discutirem la forma en què va néixer i veurem què hi havia de nou i què hi havia de vell en la “República democràtica de treballadors de tota mena”.

Alexandre Pétion i la construcció de l’Estat haitià (1804-1817) (Article 4 - Autor: David Dameson) 

En el quart i últim article del número, David Dameson comenta que la Revolució Haitiana és un dels fenòmens més importants de la història i, malgrat això, dels menys coneguts. Va començar com una insurrecció d'esclaus a una colònia francesa i va acabar amb la fundació de la primera república negra del món, sovint planyuda com el país més pobre de l'hemisferi occidental malgrat que no sempre fou així: el mandat del president Alexandre Pétion és un exemple del que Haití pogué esdevenir. Aquest article explora la vida de Pétion des del seu naixement fins a la seva mort, així com el seu llegat polític, remarcant la diferència entre ell i tota la resta de líders haitians.