🔴 Estrenem el número de juny d'🆎!

Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista del mes de juny a M. Gema Chacón, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora de la URV, amb qui hem conversat sobre els Neandertals, la Prehistòria i l'Abric Romaní, jaciment de Capellades ⛏️

👇

👉  https://aboriginemag.com/quiosc/numero-85-juny-2023/

Us detallem els continguts:

«Els Neandertals són l’espècie que controlarà el foc i en generalitzarà l’ús com a eina indispensable per a la vida diària. De ximples, en tenien ben poc» – Entrevista a M. Gema Chacón – Entrevista a M. Gema Chacón (Autor: Oriol Guinart)

Realment els Neandertals eren menys intel·ligents que els Sapiens? La seva dieta estava formada exclusivament de carn? Creien en el més enllà? La seva desaparició fou planificada i orquestrada per una altra espècie? A l'Abric Romaní de Capellades, jaciment prehistòric, la M. Gema Chacón no només ens ha explicat de forma divulgativa la vida d'una espècie que comparteix línies evolutives comunes amb grups humans actuals, sinó que també ha volgut desmentir i rebatre totes les concepcions imparcials, sensacionalistes i arbitràries que, injustament, encara envolten als Neandertals.

La cultura en l’era del capitalisme: una aproximació al consum cultural (Article 1 - Autora: Lorena Maeso)

En el primer article del número, Lorena Maeso aporta una aproximació a l'anàlisi de les formes de consum cultural en relació amb el seu impacte i vincle amb les tendències socials actuals i dins de l'economia de mercat. Parla de com aquest consum cultural ha anat canviant d'ençà del sorgiment de les conegudes com a indústries culturals i de la capitalització de la cultura, en favor d'un rendiment econòmic i del consegüent sorgiment de la cultura de masses, i de com això ha repercutit al sector cultural i quines conseqüències té.

La dominació invisible: la funció social dels rellotges en l’era del capital i la moral protestant (Article 2 - Autor: Sergi Soler)

En el segon article del número, Sergi Soler ens explica quina és la relació entre el rellotge i les formes de dominació que caracteritzen les societats contemporànies, així com el vincle amb la moralitat protestant i el control social de masses. Veurem què s'oculta darrere d'aquest peculiar instrument que porta acompanyant a la humanitat durant segles, i com a vegades aturant el temps s'ha accelerat el curs de la història.

 

Flavi Belisari: el general que va vèncer en tres continents per tornar la grandesa a l’imperi romà (Article 3 - Autor: Jordi Dolcet)

En el tercer article del número, Jordi Dolcet ens comenta que, tot i el seu paper clau en la restauració de l'emperador Justinià l'any 527, així com en les conquestes de l'imperi romà d'Orient al llarg del segle VI, el general Flavi Belisari ha quedat com un personatge clau oblidat, condemnat a una mena d'ostracisme històric. A partir de l'anàlisi de tres campanyes militars contra sassànides, vàndals i ostrogots, en aquest article reivindiquem les gestes de Belisari durant les conquestes de Justinià, qui va aconseguir reconquerir gran part de l'imperi romà d'Occident seguint el seu programa militar Recuperatio Imperii.

Ferdinandus: una aproximació a l’artista oblidat per la historiografia (Article 4 - Autor: Martí Coral) 

En el quart i últim article del número, Martí Coral ens introdueix a Ferran Serra i Sala, conegut artísticament com a Ferdinandus, un dels artistes catalans més prolífics del segle XX, però un gran oblidat de la historiografia.  Els que el van conèixer parlen d’ell com un bohemi, un home solitari que vivia al carrer de la Llibreteria número 5 de Barcelona, no tenia fills, i es desconeix si va estar casat alguna vegada. Malgrat que va néixer, va viure i va morir a la ciutat comtal, Barcelona no és l’únic escenari de la vida de Ferdinandus. Després d’estudiar a l’acadèmia Les Arts de Barcelona, marxà a Itàlia a finalitzar la seva formació artística.