Número 87 - Setembre 2023 – Especial «Cent anys de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera»
🔴 Estrenem el vuitè número de l'any d'🆎, aquesta vegada en format especial!
Ja disponibles cinc articles inèdits i l'entrevista a Marta García, amb qui hem analitzat els imaginaris nacionals i la producció cinematogràfica emesa a la dictadura 📽️
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-87-setembre-2023-especial-cent-anys-de-la-dictadura-de-miguel-primo-de-rivera/
Us detallem els continguts:
«En l’àmbit de la cultura és on podem trobar un model i idea de nació. Que podia estar, o no, identificat amb el de la dictadura» – Entrevista a Marta García Carrión (Autora: Margalida Roig)
A través del cinema, es pot ajudar a comprendre com s'han construït i difós les identitats col·lectives, com la nació, la raça, el gènere i la classe. El nacionalisme banal és un concepte relacionat amb això, que fa referència a la presència del discurs nacional en la quotidianitat i com s'internalitza i naturalitza la identitat nacional. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, tot i que no es va utilitzar intensament el cinema com a eina de nacionalització, la indústria cinematogràfica contribuí a la difusió del nacionalisme banal. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Marta García Carrión, professora titular de la Universitat de València, especialitzada en cinema i cultures nacionals.
Les causes i l’inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera – (Article 1 - Autora: Maria Eugènia)
En el primer article de l'especial, Maria Eugènia ens comenta que la Dictadura de Miguel Primo de Rivera a Espanya va ser resultat de la inestabilitat política i social, la crisi econòmica i el descontentament popular al país. Espanya havia sofert nombroses crisis polítiques i socials durant dècades, mentre que l'economia estava en una situació precària amb la inflació en augment i problemes en l'agricultura i industrialització. A més, el sistema polític estava altament polaritzat i no era capaç de respondre als desafiaments del país, la qual cosa va portar a Primo de Rivera a prendre el poder a través d'un cop d'estat en 1923.
Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi – (Article 2 - Autor: Carlos Atienza)
En el segon article de l'especial, Carlos Atienza ens explica que el cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol, que com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.
El Marroc, la pedra a la sabata de Primo de Rivera – (Article 3 - Autor: Xavi Pizarro)
En el tercer article de l'especial, Xavi Pizarro ens comenta que la Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.
Gènere, masculinitats i feminitats en la Dictadura de Miguel Primo de Rivera – (Article 4 - Autor: Miguel Ángel)
En el quart article de l'especial, Miguel Ángel estipula que la Dictadura de Miguel Primo de Rivera s’ha vist, en moltes ocasions, com un parèntesi en la història d’Espanya. Tanmateix, és un període decisiu per a la comprensió del segle XX espanyol i per a l’evolució i transformació de les masculinitats, feminitats i relacions de gènere. El present article pretén traçar les principals línies d’actuació de la Dictadura a l’hora de conformar els seus ideals de masculinitat i feminitat nacional per a propiciar la tan perseguida regeneració de la pàtria.
La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) – (Article 5 - Autor: David Vicente)
En el cinquè i últim article de l'especial, David Vicente considera que, lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.
Editorial: una dictadura de segona?
La Dictadura de Primo de Rivera ha quedat eclipsada en l'àmbit historiogràfic, polític, social i memorial, per la dictadura de Franco. Amb aquest número volem fer valdre els treballs que s'estan fent al respecte, i els historiadors i historiadores que, malgrat les dificultats, procuren seguir els fils que falten, presentar noves investigacions, nous aspectes que romanien a la foscor o abordar els temes de sempre des de noves perspectives.
Ja disponibles cinc articles inèdits i l'entrevista a Marta García, amb qui hem analitzat els imaginaris nacionals i la producció cinematogràfica emesa a la dictadura 📽️
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-87-setembre-2023-especial-cent-anys-de-la-dictadura-de-miguel-primo-de-rivera/
Us detallem els continguts:
«En l’àmbit de la cultura és on podem trobar un model i idea de nació. Que podia estar, o no, identificat amb el de la dictadura» – Entrevista a Marta García Carrión (Autora: Margalida Roig)
A través del cinema, es pot ajudar a comprendre com s'han construït i difós les identitats col·lectives, com la nació, la raça, el gènere i la classe. El nacionalisme banal és un concepte relacionat amb això, que fa referència a la presència del discurs nacional en la quotidianitat i com s'internalitza i naturalitza la identitat nacional. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, tot i que no es va utilitzar intensament el cinema com a eina de nacionalització, la indústria cinematogràfica contribuí a la difusió del nacionalisme banal. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Marta García Carrión, professora titular de la Universitat de València, especialitzada en cinema i cultures nacionals.
Les causes i l’inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera – (Article 1 - Autora: Maria Eugènia)
En el primer article de l'especial, Maria Eugènia ens comenta que la Dictadura de Miguel Primo de Rivera a Espanya va ser resultat de la inestabilitat política i social, la crisi econòmica i el descontentament popular al país. Espanya havia sofert nombroses crisis polítiques i socials durant dècades, mentre que l'economia estava en una situació precària amb la inflació en augment i problemes en l'agricultura i industrialització. A més, el sistema polític estava altament polaritzat i no era capaç de respondre als desafiaments del país, la qual cosa va portar a Primo de Rivera a prendre el poder a través d'un cop d'estat en 1923.
Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi – (Article 2 - Autor: Carlos Atienza)
En el segon article de l'especial, Carlos Atienza ens explica que el cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol, que com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.
El Marroc, la pedra a la sabata de Primo de Rivera – (Article 3 - Autor: Xavi Pizarro)
En el tercer article de l'especial, Xavi Pizarro ens comenta que la Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.
Gènere, masculinitats i feminitats en la Dictadura de Miguel Primo de Rivera – (Article 4 - Autor: Miguel Ángel)
En el quart article de l'especial, Miguel Ángel estipula que la Dictadura de Miguel Primo de Rivera s’ha vist, en moltes ocasions, com un parèntesi en la història d’Espanya. Tanmateix, és un període decisiu per a la comprensió del segle XX espanyol i per a l’evolució i transformació de les masculinitats, feminitats i relacions de gènere. El present article pretén traçar les principals línies d’actuació de la Dictadura a l’hora de conformar els seus ideals de masculinitat i feminitat nacional per a propiciar la tan perseguida regeneració de la pàtria.
La repressió de l’anarcosindicalisme durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) – (Article 5 - Autor: David Vicente)
En el cinquè i últim article de l'especial, David Vicente considera que, lluny d’esdevenir un breu episodi per donar resposta a les diverses crisis que patia el règim monàrquic d’Alfons XIII, la dictadura encapçalada per Miguel Primo de Rivera (1923-1930) es va mantenir al llarg d’un sexenni durant el qual l'anarcosindicalisme va experimentar una reorganització de les seves postures, en un context marcat per un nou embat de les classes dominants del país.
Editorial: una dictadura de segona?
La Dictadura de Primo de Rivera ha quedat eclipsada en l'àmbit historiogràfic, polític, social i memorial, per la dictadura de Franco. Amb aquest número volem fer valdre els treballs que s'estan fent al respecte, i els historiadors i historiadores que, malgrat les dificultats, procuren seguir els fils que falten, presentar noves investigacions, nous aspectes que romanien a la foscor o abordar els temes de sempre des de noves perspectives.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.