Estrenem el sisè número de l'any d'🆎!

Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Mariela Fargas, amb qui hem conversat sobre la conflictivitat en el si de la família durant l’època moderna. 

 👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-96-juny-2024/

Us detallem els continguts:

«La conflictivitat a l’època moderna era una forma de viure, un estat» – Entrevista a Mariela Fargas (Autores: Laura Valls i Margalida Coll)

La societat de l’època moderna va viure en un estat de continus conflictes que abastaven qualsevol tipologia: des d’herències a problemes de tuteles o conflictes matrimonials. Tot podia ser-ho i, per tant, podem analitzar-ho a partir de diverses fonts, més enllà de les estrictament judicials, atès que obrir un plet suposava un cost elevat i molts d’aquests conflictes s’acabaven resolent per altres vies. De tot això en parlam amb na Mariela Fargas, doctora en història moderna. 

"Treball i Virtud: la caixa d'estalvis de Sabadel"  – (Article 1- Autora: Marta Paredes Díez)

L’edifici modernista de la Caixa d’Estalvis de Sabadell esdevé un símbol de l’entitat bancària que representa, però també del moment de desenvolupament que visqué la ciutat als segles XIX i XX. A través dels diferents elements iconogràfics s’aconsegueix explicar el caràcter de l’entitat que neix en una època de profund canvi industrial, econòmic i social. La fundació de la Caixa d’Estalvis està estretament lligada a la revolució industrial i a un empresari i polític que propicià i impulsar el naixement de la institució: Pere Turull i Sallent. 

"Aeso: La ciutat romana del Pallars" – (Article 2 - Autor: Roger Solà Amich)

Aeso (Isona, Pallars Jussà) és una de les ciutats romanes que estructuraven el territori del què després seria Catalunya. La història d’Aeso ens parla d’una ciutat connectada amb la resta de l’imperi, de petites dimensions en un inici, però amb un creixement important cap al segle I d.C. Gràcies a les seves inscripcions podem conèixer les vides d’alguns dels antics isonencs més famosos, com Luci Emili Patern, un centurió de l’època de Trajà que al llarg de la seva carrera recorreria els racons més llunyans de l’imperi. 

"Una aproximació dels usos del gos i la seva relació amb els éssers humans de la península ibèrica: de la prehistòria a la protohistòria" – (Article 3 - Autora: Sofía Monferrer Gil)
 

Aquest article vol significar part del treball fet per a definir la importància dels gossos en època prehistòrica, i quina ha estat la interacció amb els humans a partir dels usos que aquest van fer dels cànids, centrat en quatre usos: caça, càrrega, consum i ritual-funerari, examinant a més, si aquests usos es van prolongar a època protohistòrica, en el territori de la península Ibèrica. Els estudis dels usos dels gossos pels humans, han determinat molts aspectes de la seva relació, i com es van desenvolupar i adaptar al medi natural en el qual convivien. 

 
"El feixisme espanyol i la qüestió catalana als anys trenta"  – (Article 4 - Autor: Àlex Font Ginés)
 

Aquest article tracta la visió que el feixisme espanyol dels anys trenta, previ a la guerra civil i el franquisme, tenia en relació amb la situació existent a Catalunya, és a dir amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, el desenvolupament del règim autonòmic i el predomini polític i social del catalanisme, així com quines propostes feia per aconseguir la plena integració de Catalunya dins d’Espanya.