Número 76 - Especial Història de l'Art - Setembre 2022
🔴 Estrenem el número de setembre d'🆎!
La Història de l'Art sovint ha estat considerada com una «ciència auxiliar». És per aquest motiu, que l'equip editorial ha cregut convenient destacar la importància històrica i historiogràfica d'aquest àmbit d'estudi en aquest número. A més, per a aquest especial comptem amb els articles de 5 historiadores i una entrevista que aviat anunciarem, on tractem diverses èpoques de la Història de l'Art a través de diferents mètodes d'anàlisi.
Ja disponibles cinc articles inèdits, l'editorial de l'equip i l'entrevista a Alberto Velasco, amb qui hem parlat sobre art i patrimoni.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-76-setembre-2022/
La Història de l'Art sovint ha estat considerada com una «ciència auxiliar». És per aquest motiu, que l'equip editorial ha cregut convenient destacar la importància històrica i historiogràfica d'aquest àmbit d'estudi en aquest número. A més, per a aquest especial comptem amb els articles de 5 historiadores i una entrevista que aviat anunciarem, on tractem diverses èpoques de la Història de l'Art a través de diferents mètodes d'anàlisi.
Ja disponibles cinc articles inèdits, l'editorial de l'equip i l'entrevista a Alberto Velasco, amb qui hem parlat sobre art i patrimoni.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-76-setembre-2022/
Us detallem els continguts:
Editorial: arts, pinzellades diacròniques (Editorial del número - Equip Editorial d'Ab Origine)
Deia Ernst Gombrich en la seva obra magna, «The Story of Art» (1950), que no existeix, realment, l’Art, sinó que existeixen artistes, i que si bé en altres temps aquests dibuixaven toscament les formes d’un bisó sobre la paret d’una cova, avui compren pintures i tracen cartells per les estacions del metro. Entre uns i altres han existit molts artistes, i tots ells han fet art.
Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes (Article 1 - Autora: Tamar Mejías)
Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.
L’art d’Amenhotep III: colossitat i refinament artístic (Article 2 - Autor: Arnau Mallafré)
El regnat d’Amenhotep III fou dels més llargs i pròspers de l’Imperi Nou, fet que li va permetre dur a terme un programa constructiu i artístic molt ambiciós. S’aixecaren temples colossals i escultures elegants i delicades, preocupades per mostrar la naturalesa sobrehumana del faraó i la seva bellesa física, deixant-nos entreveure l’elevat grau de refinament artístic que va aconseguir el luxós art d’Amenhotep III.
Patrimoni canviant i canviat: l’art romànic a l’Alt Urgell i Andorra (Article 3 - Autora: Alba Pampalona)
Aquest article traçarà similituds i diferències entre les construccions i decoracions romàniques de la comarca de l’Alt Urgell i d’Andorra, a través d’alguns exemples. Per això es partirà del coneixement de les característiques geogràfiques, culturals i artístiques d’ambdós territoris, així com de les qüestions polítiques i religioses que van motivar la circulació de models i idees que relacionen aquesta zona del Pirineu amb les principals tendències europees.
Moda hegemònica, moda alternativa: apunts sobre indumentària femenina modernista (Article 4 - Autora: Gemma Pallarès)
A finals del segle XIX, la indumentària femenina adquireix una varietat de formes que s’han denominat alternatives per la seva posició respecte la moda hegemònica. Apareixen, entre d’altres, intents per reformar el vestit, així com inspiracions eclèctiques i historicistes. Aquestes tendències reflecteixen els canvis socials, culturals i tecnològics de la seva època, i s’utilitzen també per definir una identitat sociocultural autònoma respecte la feminitat normativa.
Sant Sebastià, de màrtir a icona queer (Article 5 - Autor: Joan Gabàs)
No és cap novetat que els col·lectius que han sigut marginats han buscat referents sobre els quals sentir-se identificats. Dins d’aquests, val la pena destacar al col·lectiu LGBTIQ+, que des de sempre ha buscat en la història els seus models a seguir. Un cas que ho exemplifica és com en les pintures de Sant Sebastià dels segles XVIII i XIX s’hi ha trobat un referent, considerant-se la primera icona homosexual de la història.
«Si l'Administració no te diners doncs s'han de buscar, però el que va passar al Palau Moxó, no es pot repetir» - Entrevista a Alberto Velasco (Entrevista - Autora: Mireia Cebolla)
Ens reunim amb Alberto Velasco per parlar sobre la seva vida laboral, després de deixar, fa dos anys, la seva feina al Museu de Lleida. També ens endinsem al mercat de l'art medieval, la protecció patrimonial i les polèmiques que hi van acompanyades i altres qüestions sobre art, gestió i protecció patrimonial.
Editorial: arts, pinzellades diacròniques (Editorial del número - Equip Editorial d'Ab Origine)
Deia Ernst Gombrich en la seva obra magna, «The Story of Art» (1950), que no existeix, realment, l’Art, sinó que existeixen artistes, i que si bé en altres temps aquests dibuixaven toscament les formes d’un bisó sobre la paret d’una cova, avui compren pintures i tracen cartells per les estacions del metro. Entre uns i altres han existit molts artistes, i tots ells han fet art.
Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes (Article 1 - Autora: Tamar Mejías)
Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.
L’art d’Amenhotep III: colossitat i refinament artístic (Article 2 - Autor: Arnau Mallafré)
El regnat d’Amenhotep III fou dels més llargs i pròspers de l’Imperi Nou, fet que li va permetre dur a terme un programa constructiu i artístic molt ambiciós. S’aixecaren temples colossals i escultures elegants i delicades, preocupades per mostrar la naturalesa sobrehumana del faraó i la seva bellesa física, deixant-nos entreveure l’elevat grau de refinament artístic que va aconseguir el luxós art d’Amenhotep III.
Patrimoni canviant i canviat: l’art romànic a l’Alt Urgell i Andorra (Article 3 - Autora: Alba Pampalona)
Aquest article traçarà similituds i diferències entre les construccions i decoracions romàniques de la comarca de l’Alt Urgell i d’Andorra, a través d’alguns exemples. Per això es partirà del coneixement de les característiques geogràfiques, culturals i artístiques d’ambdós territoris, així com de les qüestions polítiques i religioses que van motivar la circulació de models i idees que relacionen aquesta zona del Pirineu amb les principals tendències europees.
Moda hegemònica, moda alternativa: apunts sobre indumentària femenina modernista (Article 4 - Autora: Gemma Pallarès)
A finals del segle XIX, la indumentària femenina adquireix una varietat de formes que s’han denominat alternatives per la seva posició respecte la moda hegemònica. Apareixen, entre d’altres, intents per reformar el vestit, així com inspiracions eclèctiques i historicistes. Aquestes tendències reflecteixen els canvis socials, culturals i tecnològics de la seva època, i s’utilitzen també per definir una identitat sociocultural autònoma respecte la feminitat normativa.
Sant Sebastià, de màrtir a icona queer (Article 5 - Autor: Joan Gabàs)
No és cap novetat que els col·lectius que han sigut marginats han buscat referents sobre els quals sentir-se identificats. Dins d’aquests, val la pena destacar al col·lectiu LGBTIQ+, que des de sempre ha buscat en la història els seus models a seguir. Un cas que ho exemplifica és com en les pintures de Sant Sebastià dels segles XVIII i XIX s’hi ha trobat un referent, considerant-se la primera icona homosexual de la història.
«Si l'Administració no te diners doncs s'han de buscar, però el que va passar al Palau Moxó, no es pot repetir» - Entrevista a Alberto Velasco (Entrevista - Autora: Mireia Cebolla)
Ens reunim amb Alberto Velasco per parlar sobre la seva vida laboral, després de deixar, fa dos anys, la seva feina al Museu de Lleida. També ens endinsem al mercat de l'art medieval, la protecció patrimonial i les polèmiques que hi van acompanyades i altres qüestions sobre art, gestió i protecció patrimonial.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.