🔴 Estrenem el número de juliol d'🆎!

Ja disponibles tres articles inèdits i l'entrevista del mes de juliol a Ida Mauro, professora d'Història Moderna i principal investigadora del projecte "REDIF", amb qui hem conversat sobre les pràctiques de mediació política i religiosa de la Monarquia Hispànica  📜

👇

👉  https://aboriginemag.com/quiosc/numero-86-juliol-2023/

Us detallem els continguts:

«El mediador era considerat com a una “carta viva” que portava una informació a la Cort» – Entrevista a Ida Mauro (Autor: Quim Solias)

Les pràctiques de mediació política i religiosa a l’Època Moderna és una temàtica que ha generat un interès manifest en la investigació actual. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Ida Mauro, professora de l’àrea d’Història Moderna i investigadora principal del projecte “REDIF”, qui ens parlarà d’aquest món desconegut per al públic general però de gran rellevància per als estudis de la Monarquia Hispànica. De la seva mà, resoldrem dubtes sobre el paper dels mediadors que són objecte de l’estudi del seu grup de recerca, és a dir, personatges religiosos que aportaven informació des de les fronteres de la monarquia i del món asiàtic i aquells que presentaven a la cort dels monarques súpliques procedents d’institucions locals arreu de la Monarquia.

Shinsengumi, el cos policial del Shogun – (Article 1 - Autor: Raúl Cervera)

En el primer article del número, Raúl Cervera ens comenta que el Shinsengumi va ser una força de policia especial d'elit, mobilitzada i finançada pel moribund Shogunat Tokugawa, durant les últimes raneres de vida d'aquest model polític situat en la transició política coneguda com a "Bakumatsu" (1853-1867). Integrada, majoritàriament, per membres de classes baixes, però amb una excel·lent formació en arts marcials, aquesta petita força d'elit ha tingut un pes considerable en l'ideari i en la cultura popular nipó. En aquest breu article es repassaran els fets històrics que van protagonitzar, els seus convulsos orígens, la seva organització i quin pes han tingut en l'imaginari nacional nipó.

La relació gènere-nació a l’Iran: des de la dinastia Pahlavi fins a la revolució de 1979 – (Article 2 - Autora: Gemma Barranco)

En el segon article del número, Gemma Barranco ens parla que, des de la imposició de la dinastia Pahlavi, l'Iran ha viscut un període convuls de reformes entorn d'una aproximació cap a la modernització i l'occidentalisme. Aquestes reformes han modificat els arquetips de gènere, han reformulat les conductes socialment acceptades i han imposat nous models de feminitat i masculinitat d'acord amb el seu pla d'occidentalitzar el país, desembocant en un malestar social que culminarà la revolució de 1979 i el govern del Xa.

Maquis a la Garrotxa: els cognoms de l’anonimat – (Article 3 - Autora: Laia Terol)

En el tercer i últim article del número, Laia Terol ens diu que la comarca de la Garrotxa, en tant que territori fronterer, ha estat testimoni directe de les accions del Maquis, la guerrilla antifranquista que va fer front al règim des de la clandestinitat que oferia el coneixement del territori. Aquest article presenta les vides de tres veus del Maquis connectades a la comarca, explorant diferents perfils d’aquesta guerrilla diversa, viva i combativa.