Número 90 - Desembre 2023
🔴 Estrenem l'onzè número de l'any d'🆎!
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a l'equip Investiga.edu, amb qui hem conversat sobre el seu projecte i la tasca de divulgació educativa que realitzen a les escoles i institus d'àmbit rurals en allò relatiu a l'ensenyament de l'arqueologia i la prehistòria.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-90-desembre-2023/
Us detallem els continguts:
Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a l'equip Investiga.edu, amb qui hem conversat sobre el seu projecte i la tasca de divulgació educativa que realitzen a les escoles i institus d'àmbit rurals en allò relatiu a l'ensenyament de l'arqueologia i la prehistòria.
👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-90-desembre-2023/
Us detallem els continguts:
«La divulgació educativa en zones rurals és una experiència molt enriquidora, perquè tot allò que vas aprendre a la universitat ho pots retornar al territori». – Entrevista a l'equip Investiga.edu (Autor: Sara Díaz)
Investiga.edu és un projecte d’innovació educativa orientat a l’ensenyament de l’arqueologia i la prehistòria a escoles i instituts d’àmbit rural. Amb la participació de més de 300 alumnes, el seu objectiu principal és ensenyar a pensar, elaborar i dur a terme una recerca en les aules d’infantil, primària i secundària. Pel camí, treballen la creativitat i el desenvolupament de l’esperit crític del jovent, que gaudeix d’una manera diferent d’apropar-se al coneixement de la història del seu propi territori.
La «Milícia Nacional» (1814-1876): revolució liberal i autoorganització obrera – (Article 1- Autor: Xavier Pizarro)
Després de la Guerra del Francès, els liberals espanyols veieren la necessitat d’organitzar sobre noves bases la defensa interior del país. La Milícia Nacional, en un principi destinada únicament al compliment de les lleis i a salvaguardar l’ordre públic, s’acabarà convertint en un espai de formació i de politització de les classes populars, prenent partit a favor dels sectors més esquerrans del liberalisme. Al llarg del s.XIX actuaran en els diversos conflictes bèl·lics, transgredint les normes i actuant com a un vertader contrapoder.
La joia del Prado: “Las meninas” de Velázquez – (Article 2 - Autora: Marta Paredes)
El Museo del Prado acull algunes de les obres mestres de la pintura espanyola. "Las meninas" de Velázquez n'és un clar exemple. Un quadre amb un important valor artístic, tècnic i històric que s'ha conformat com una obra emblemàtica del museu des de gairebé la seva creació l'any 1819. El valor del quadre per a la institució és tal que no s'ha prestat mai i, únicament, ha sortit del recinte del Museo del Prado durant la Guerra Civil Espanyola, període on les obres van ser traslladades per a la seva salvaguarda envers els possibles perills de pèrdua.
El veritable origen del terme «kamikaze» – (Article 3 - Autor: Raúl Cervera)
El kamikaze, o vent diví, és un terme de cert pes en l’ideari nipó. Va ser utilitzat durant la Guerra del Pacífic pels traductors nord-americans per referir-se als atacs suïcides, efectuats per pilots d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa contra embarcacions de la flota dels Aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial. Kamikaze, històricament, no s’ha referit a aquestes accions militars desesperades. En aquest article s’explicarà l’origen d’aquest terme, el perquè de la seva importància, i que va voler dir i significar realment pel poble japonès de l’època.
La mort de l’autor? L’adveniment de la intel·ligència artificial en l’audiovisual – (Article 4 - Autor: Joffre Mejía)
El present article busca reflexionar sobre l'adveniment de la intel·ligència artificial i les seves relacions amb la creació, concretament dintre de l'audiovisual. Es veurà que la IA no és quelcom nou en la cultura popular: la novetat actual resideix en el fet que ha passat de ser un «tropos» narratiu a la producció real d'un producte. Ens preguntarem, també, què és la intel·ligència artificial i quins tipus hi ha i, sobretot, en quin punt deixa al director/autor d'audiovisuals com a creador. Quina serà la nostra relació amb la IA, col·laborarem dintre d'un marc legislatiu o l'ús de la IA en la creació artística, serà relegat a un àmbit experimental?
El present article busca reflexionar sobre l'adveniment de la intel·ligència artificial i les seves relacions amb la creació, concretament dintre de l'audiovisual. Es veurà que la IA no és quelcom nou en la cultura popular: la novetat actual resideix en el fet que ha passat de ser un «tropos» narratiu a la producció real d'un producte. Ens preguntarem, també, què és la intel·ligència artificial i quins tipus hi ha i, sobretot, en quin punt deixa al director/autor d'audiovisuals com a creador. Quina serà la nostra relació amb la IA, col·laborarem dintre d'un marc legislatiu o l'ús de la IA en la creació artística, serà relegat a un àmbit experimental?