🔴 Estrenem el primer número de l'any d'🆎!

Ja disponibles quatre articles inèdits i l'entrevista a Joan Busqueta Riu, amb qui hem conversat sobre la importància de Lleida durant l'Edat Mitjana, les seues institucions religioses, el seu art i el seu patrimoni, posant de relleu especialment la seua Universitat.

 👉 https://aboriginemag.com/quiosc/numero-91-gener-2024/

Us detallem els continguts:

«Al segle XIII, l’element que distingeix Lleida en el territori català, i fins i tot en l’àmbit europeu, és la seva universitat» – Entrevista a Joan Busqueta Riu (Autor: Jaume Font)

El centralisme imperat per Barcelona en l’àmbit de la història de Catalunya ens ha portat a eludir altres territoris de gran importància com és Lleida, especialment durant l’edat mitjana. És per aquest motiu que ens hem assegut amb Joan Busqueta, doctor i especialista en història medieval de Lleida, perquè ens expliqui la rellevància que tingué la capital de ponent durant el transcurs d’aquest vast període de temps, posant especial èmfasi en la seva universitat.

El concepte del més enllà cèltic a “El Senyor dels Anells”  – (Article 1- Autora: Noèlia Soria)

El món d’El Senyor dels Anells de Tolkien ha estat objecte de nombroses comparacions que han contribuït a relacionar tots aquells aspectes mitològics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Mentre que la mitologia nòrdica va ser acceptada fins i tot pel mateix Tolkien com una de les principals referències en la creació del seu món, la funcionalitat i la simbologia dels aspectes culturals i mitològics relacionats amb la cultura cèltica han estat menystinguts. No obstant això, malgrat l’escassa afecció de Tolkien per les coses cèltiques i la incertesa sobre el concepte de "més enllà", hi ha diversos aspectes que, de manera inconscient o no intencionada, s'han creat i modelat com una possible explicació d’aquest més enllà. 

Desxifrant la mobilitat humana en el passat mitjançant la bioarqueologia i la química: els isòtops d’estronci – (Article 2 - Autor: Rubén de la Fuente)

L’article tracta, per una banda, per a què i com estudiem des de l’arqueologia processos socials com les migracions o la mobilitat social, que, a priori, poden semblar complexos d’entendre des de fora la disciplina. Per un altre banda, s’exposarà què son els isòtops i com s’apliquen en estudis de mobilitat geogràfica amb l’aplicació dels estudis d’isòtops d’un element: l’estronci. 

Poemes a Mallorca per la causa nacionalsindicalista  – (Article 3 - Autora: Margalida Roig)
 

Després del cop d’estat de 1936 que causà la guerra civil, Mallorca quedà sota el domini del bàndol revoltat. Així, les agrupacions de dretes prengueren força. Falange Espanyola i de les JONS va participar feroçment en la repressió, és a dir, en la desaparició forçada de milers de persones. D’altra banda, Falange havia de justificar les seves accions i així ho feia al seu òrgan de difusió, Aquí estamos, on publicà, entre molts altres continguts, poemes que feien lloances a la ideologia falangista i procuraven difondre una imatge benevolent i èpica de la guerra i la Revolució Nacionalsindicalista. 

 
La primera oposició a l’energia nuclear: de la nova esquerra a l’ecologisme – (Article 4 - Autor: Martí Serra)

La formació del moviment antinuclear a Europa Occidental durant les dècades dels 60, 70 i 80 es deu a la conjugació de tres elements polítics: la crítica a l’estat burocràtic i autoritari, així com a la societat de consum de la nova esquerra; la defensa dels espais naturals i dels entorns de les comunitats locals i, en segons quins casos, l’existència d’un sentiment de pertinença diferenciat d’aquell estatal. Les sinergies creades entre aquests tres sectors a partir de les mateixes campanyes antinuclears permeten que aquest moviment adquireixi un corpus ideològic i formi part del naixent ecologisme.